Aquest va ser el punt de partida dels Activator Meetings que vam celebrar a les nostres oficines de Madrid i Barcelona amb representants de fundacions corporatives
23 juny 2026
El sector fundacional espanyol compta amb més de 10.500 fundacions actives, genera ocupació per a 589.000 persones i el seu impacte econòmic equival al 2,4% del PIB1. Més enllà d’aquestes xifres, les fundacions privades afronten avui un repte creixent: com amplificar l’impacte social amb credibilitat en un context de major escrutini, polarització i desconfiança envers els discursos corporatius.
Com va assenyalar Alicia Piñar, Responsable de Relacions Institucionals i Afers Públics de l’AEF, durant una de les trobades:
“Hi ha més lupa sobre el sector fundacional que en altres sectors i ens afectem mútuament. Si alguna cosa esclata en una fundació concreta, també cau la confiança del sector.”
Aquest va ser el punt de partida dels Activator Meetings que vam celebrar a les nostres oficines de Madrid i Barcelona, amb representants de les fundacions “la Caixa”, ProFuturo, Acciona, CODESPA, Ordesa, SACYR, Sage, Portaventura, Girbau, Ampans, Albert Bosch, Ametller, Veolia, Iberostar, la Coordinadora Catalana de Fundacions, el Banc Interamericà de Desenvolupament i l’Associació Espanyola de Fundacions.
A continuació, recollim els principals aprenentatges i reflexions d’aquestes dues trobades.
Moltes fundacions desenvolupen projectes valuosos, mobilitzen recursos i col·laboren amb entitats socials. Tanmateix, aquest esforç no sempre es tradueix en reconeixement, confiança o rellevància pública. Les iniciatives i els beneficiaris s’acumulen, però no sempre responen a una estratègia coherent ni a les prioritats que avui preocupen la ciutadania.2
- ‘Filantropía de la confianza: más allá del apoyo monetario’, Asociación Española de Fundaciones (AEF), 2025.
- ‘Causas que importan’ España. 500 entrevistas a nivel nacional con personas entre 18-65 años. Anthesis, 2025.
A aquesta dificultat s’hi suma una exigència creixent: la societat ja no accepta bones intencions ni llistats d’activitats. S’espera claredat sobre quins problemes s’aborden, per què es prioritzen i quins canvis reals s’estan generant en les persones, les comunitats o els ecosistemes.
Aquí apareix una qüestió de fons que es va repetir en diverses converses: tenir un propòsit propi, ben definit, ajuda a orientar decisions complexes i a sostenir-les en el temps. En les fundacions vinculades a empreses, aquesta claredat resulta especialment necessària per construir una estratègia d’intervenció complementària a la de l’empresa, evitant solapaments o confusions sobre el paper de cada part. No sempre és senzill; hi ha zones grises, tensions i decisions difícils. Però quan el propòsit està ben definit, actua com a eix rector que orienta les decisions.
Per a les fundacions corporatives, la relació amb l’empresa matriu pot ser una gran font de valor, però si aquesta connexió no es gestiona adequadament pot erosionar la credibilitat de la fundació. L’alineació estratègica aporta coherència i sinergies, però també pot generar interrogants externs sobre on acaba el valor social i on comença l’interès comercial.
A la pràctica, moltes organitzacions estan revisant aquest encaix per entendre millor els límits, els rols, el grau d’alineació i independència i el tipus de contribució que s’espera de cada part. Compartir un objectiu de fons no elimina la necessitat de definir línies pròpies ni de prendre decisions diferenciades.
També va sorgir una reflexió recurrent sobre el punt de partida. Algunes fundacions neixen amb un mandat clar des de l’inici, mentre que altres són l’evolució d’iniciatives d’acció social o RSC. Aquesta diferència condiciona expectatives, estructures i formes d’operar. Per això resulta clau explicitar què s’espera de cada espai i per què existeix.
Aquestes tensions es poden gestionar amb un mandat ben definit, una mesura rigorosa i transparència sobre els límits. Quan una fundació sap amb precisió quin és el seu rol i pot defensar-lo públicament, la seva credibilitat es reforça i la seva contribució social esdevé més legítima.
Durant anys, moltes fundacions han operat des d’una lògica acumulativa: més projectes, més beneficiaris, més accions visibles. Tanmateix, el volum d’activitat no és un indicador de transformació: una fundació pot créixer en projectes i beneficiaris sense avançar en la resolució del problema que justifica la seva existència.
Cada vegada més organitzacions estan revisant aquesta manera d’operar. Apareix una voluntat de concentrar esforços, prioritzar millor i treballar amb més profunditat en menys línies d’actuació. Això implica assumir renúncies, cosa que no sempre resulta fàcil, però que permet guanyar en profunditat i capacitat de transformació.
El punt d’inflexió arriba quan una fundació deixa de mesurar la seva contribució pel volum d’activitat i comença a preguntar-se quines condicions necessita transformar per abordar les causes estructurals de les problemàtiques socials o ambientals.
Amplificar l’impacte positiu significa identificar els reptes on la fundació pot aportar un major valor diferencial i comprometre’s amb intervencions que abordin les causes estructurals dels problemes, no només els seus símptomes visibles.
La mesura és un dels grans desafiaments per a les fundacions privades. Mesurar l’activitat és senzill. Mesurar l’impacte real no ho és tant, però és una condició fonamental per aprendre què funciona i comunicar amb credibilitat.
En diverses converses va aparèixer una idea que ajuda a aterrar aquest punt: abans de definir indicadors, convé tenir clar per a què es mesura. Quan la mesura es vincula a la presa de decisions, passa a formar part de la gestió. Això obliga a concretar millor què es vol observar i durant quant de temps té sentit fer-ho.
També guanya pes la mirada a llarg termini. Algunes fundacions estan trobant valor a seguir l’evolució de les persones que han passat pels seus programes, entendre les seves trajectòries i construir una visió més completa de l’impacte generat amb el temps. Aquest tipus de seguiment requereix continuïtat, però aporta una lectura molt més rica que les dades puntuals.
La mesura permet avaluar si les intervencions generen canvis reals, ajustar l’enfocament quan els resultats no són els esperats i construir evidència creïble més enllà del recompte d’accions o participants.
En un entorn marcat per la por al purpose washing, moltes organitzacions opten per reduir el perfil o fer greenhushing. El problema és que el silenci no és una posició neutral: invisibilitza l’impacte positiu, dificulta la mobilització d’aliats i limita la capacitat de liderar canvis estructurals.
Comença a obrir-se pas una idea més matisada sobre la comunicació: explicar amb claredat què s’està intentant canviar, quins resultats s’estan obtenint i quins aprenentatges estan sorgint pel camí. Això inclou també reconèixer límits i dificultats, una cosa que, lluny de debilitar el relat, acostuma a fer-lo més creïble.
Sortir del silenci comença per fer visible allò que ja s’està fent de manera consistent, amb transparència, evidències sòlides i una narrativa capaç de connectar amb les persones, posar en valor les iniciatives i mobilitzar al voltant de l’impacte assolit.
Del debat en van sorgir sis principis clau que resumeixen bé el repte col·lectiu del sector:
Clarificar el propòsit, enfocar l’estratègia, prioritzar les àrees d’intervenció, mesurar l’impacte i comunicar amb rigor són processos que requereixen acompanyament expert i un coneixement profund de les tensions pròpies del sector fundacional.
A Anthesis treballem juntament amb fundacions corporatives que volen fer un salt qualitatiu en el seu impacte social ajudant-les a passar de la intenció a l’evidència, i de l’activitat a la transformació real.
Si vols explorar com podem acompanyar-te en aquest procés, estarem encantats de continuar la conversa.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.
