La dada ESG evoluciona: de reporting a la gestió estratègica
Esdeveniments
Continguts
- Una brecha de madurez
- El punto de partida
- Trazabilidad y control del dato ESG
- El valor estratégico de una buena gestión
- Retos que siguen presentes
- Contáctanos
Comparteix aquest article
La conversa sobre ESG ha canviat de lloc dins de les organitzacions. Si abans se centrava principalment en reporting i compliment, avui s’articula al voltant de la governança de les dades, els sistemes de control intern, la gestió de riscos i la capacitat d’assegurar la qualitat, la traçabilitat i la fiabilitat de la informació per a una presa de decisions efectiva.
En el nostre webinar “Governança de dades ESG i controls interns”, vam comptar amb la participació de Mari Carmen Bellés de Altadia Group, grup líder en la fabricació de frits, esmalts, colors i tintes per a la indústria ceràmica a nivell global, i Amaya Prat de Ametller Origen, cadena d’alimentació i grup agroalimentari especialitzat en productes frescos, saludables i d’elaboració pròpia perquè compartissin com estan aterrant aquest canvi.
El que abans era un exercici anual, bastant manual i poc integrat, evoluciona cap a un model més alineat amb la gestió financera: amb processos definits, rols i responsabilitats clars i mecanismes que asseguren la traçabilitat, la qualitat i el control de la dada. No en tots els casos, ni al mateix ritme, però la direcció cap a una major robustesa en la governança de la informació ESG és clara.
En aquest trànsit, moltes organitzacions s’estan trobant amb els mateixos obstacles: sistemes fragmentats, absència de criteris homogenis entre àrees, una elevada dependència d’Excel, i, en conseqüència, la percepció generalitzada que el model actual ja no escala ni és viable davant de les necessitats actuals.
A continuació, desgranem els principals aprenentatges que vam extreure del webinar i destaquem les experiències d’Altadia i Ametller Origen.
Una bretxa de maduresa difícil d’ignorar
La gestió de les dades ESG continua sent un tema pendent per a moltes organitzacions. Existeix una bretxa significativa de maduresa entre la dada financera i la no financera.
En l’àmbit financer existeix un ampli recorregut consolidat: un llenguatge comú, sistemes robustos assentats i auditories plenament integrades en el procés. En ESG, en canvi, el punt de partida sol ser considerablement més heterogeni, amb diferents unitats de mesura, fonts d’informació distribuïdes entre departaments i dades que neixen en factures, en registres manuals o en fulls de càlcul locals.
En el cas d’Altadia, aquest contrast resultava evident. L’organització comptava amb SAP i amb una cultura de control intern sòlida en l’àmbit financer. En traslladar aquest mateix nivell d’exigència a la dada ESG, el primer que es va posar de manifest va ser precisament la manca d’homogeneïtat.
“El dada financera es consolida en una única moneda, la dada ESG és multidimensional… moltes vegades sense una validació prèvia.”
Mari Carmen Bellés (Altadia Group)
No es tracta únicament d’una qüestió de volum, sinó de la naturalesa de la dada. Indicadors com energia, emissions, seguretat laboral o diversitat no segueixen la lògica d’un compte de resultats. Requereixen criteris de càlcul definits, conversions i una adequada contextualització. En absència d’aquests elements, la credibilitat de la dada es deteriora amb rapidesa.
En Ametller Origen, el repte venia condicionat per la mateixa estructura del negoci amb activitats diverses: retail, activitat agrària i planta d’elaboració. Cadascuna amb dinàmiques molt diferents. Això va obligar a construir un model propi de gestió de la dada.
“Tenim dotze raons socials i tres divisions molt diferents… hem hagut de crear el nostre propi model de gestió de la dada ESG.”
Amaya Prat (Ametller Origen)
En el seu cas, destaca la proximitat amb l’àrea fiscal. Aquesta aproximació a la dada, basada en la traçabilitat i la validació, ha servit com a referència interna per estructurar la governança i el sistema de la dada ESG amb un criteri similar al de l’àmbit financer.
El punt de partida: quan la dada no flueix
Abans de parlar de solucions, convé entendre el punt de partida, on es repeteixen patrons comuns. Carpetes compartides, versions paral·leles d’un mateix arxiu, evidències desvinculades de la dada i una coordinació basada en correus. Processos que acaben funcionant per l’esforç dels equips, però que consumeixen molt de temps i mantenen un marge d’error significatiu.
En Ametller Origen, per exemple, el sistema es recolzava en una unitat compartida on cada departament pujava la informació en el seu propi format. Això no només generava problemes de coherència, sinó també riscos menys visibles: la pèrdua d’informació i la dificultat per garantir una validació adequada de la dada.
“Sabíem que estàvem perdent informació i sobretot dedicant massa hores al procés, que a les empreses això és un factor de risc.”
Amaya
A Altadia, més enllà de l’esforç de consolidació, el principal repte estava en la traçabilitat. La dada i la seva evidència es gestionaven en espais diferents, Drive i Excel, cosa que complicava la verificació de la informació i la identificació de possibles mancances documentals. A això s’hi afegia que qualsevol canvi d’última hora obligava a refer part del treball.
“Un dels detonants que va accelerar la nostra decisió de passar a una solució digital va ser l’arribada de la CSRD.”
Mari Carmen
En aquest punt, la regulació europea, especialment la CSRD, va canviar les regles del joc en exigir la verificació externa de la dada ESG amb un nivell de seguretat similar al financer.
Traçabilitat i control de la dada ESG: impacte en l’operativa
El salt a solucions digitals no respon tant a una lògica d’innovació com a una necessitat força pràctica: tenir la consciència tranquil·la de saber que comptem amb dades verificades i traçables tot en un mateix lloc.
A Altadia, això s’ha traduït en passar de recollir informació de forma reactiva a tenir un flux més estructurat. Cada centre coneix què i com reportar, en quines unitats i en quin termini. Pot semblar bàsic, però quan s’aplica de manera consistent canvia radicalment l’operativa diària. Així mateix, es redueix el soroll operatiu: menys correus de seguiment, menys validacions manuals i més visibilitat sobre l’estat del reporting (qui ha reportat i qui no). Aquest tipus de millores acaben tenint un impacte considerable en l’eficiència del procés.
A més, la relació amb els auditors evoluciona. Poder accedir a una plataforma on la dada ja està directament vinculada a la seva evidència agilitza les revisions i reforça la confiança en el resultat.
“Ja no estan revisant aquelles fulles de càlcul ni buscant en carpetes, sinó que entren en una plataforma on poden veure l’evidència adjunta a cadascuna de les dades.”
Mari Carmen
A Ametller Origen, a més, es dona una cosa que sovint passa desapercebuda: millora la predisposició dels equips en participar. Quan el procés és més clar i menys costós, hi ha una millor coordinació interna i permet una dinàmica de treball més fluida.
El valor estratègic d’una bona gestió de la dada
Durant molt de temps, l’ESG ha estat orientat principalment al passat, amb un enfocament centrat en la recopilació d’informació per explicar el que ha passat en l’exercici anterior. Aquest enfocament comença a canviar a mesura que la freqüència i la qualitat de la dada milloren.
A Ametller Origen, la implantació d’un seguiment mensual ja permet prendre decisions amb més context i donant resposta a necessitats reals del present. En àrees com el malbaratament alimentari o el consum de recursos suposa un abans i un després.
A Altadia, la millora es concentra especialment en la capacitat de reacció: detectar desviacions en consums i poder actuar en el moment introdueix una nova lògica de gestió. La dada deixa de ser descriptiva i passa a ser operativa.
Tot i que no és un canvi immediat ni complet, sí que marca una diferència en com es percep la sostenibilitat dins de l’organització. Passa de ser un exercici de report a una veritable eina de gestió estratègica.
Reptes que continuen presents
La implantació d’aquests models de governança i control de la dada no està exempta de friccions. Algunes estan relacionades amb l’escala, especialment en organitzacions amb presència internacional o amb estructures més complexes (múltiples unitats de negoci o plantes).
No tots els països compten amb el mateix nivell de digitalització ni operen sota els mateixos marcs regulatoris, i això obliga a gestionar amb diferents nivells de maduresa d’un mateix sistema de dades.
Altres friccions tenen un component clarament organitzatiu i de gestió del canvi. La transició d’Excel a plataforma estructurada implica modificar hàbits de treball i reforçar els mecanismes de control. Requereix formació, temps i una capacitat d’adaptació que no sempre és immediata.
A Ametller Origen, per exemple, un dels reptes ha estat la definició clara dels rols i responsabilitats dins del model de governança: qui reporta, qui revisa i qui valida. Tot i que pot semblar un aspecte operatiu, és clau per garantir la consistència, traçabilitat i fiabilitat del sistema.
També hi ha un component iteratiu que convé integrar des del principi en el mateix model de control. El primer model poques vegades és el definitiu: ajustar metodologies de càlcul, millorar la precisió de la dada o afinar els processos forma part del propi recorregut.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.
