Pàgina d'inici – Articles – S’ha aprovat la Directiva sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Empresarial (CSDDD)
S'ha aprovat la Directiva sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Empresarial (CSDDD)

Pàgina d'inici – Articles – S’ha aprovat la Directiva sobre Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Empresarial (CSDDD)
El 24 d’abril de 2024, el Parlament Europeu va adoptar el text final de la Directiva de Diligència Deguda en matèria de Sostenibilitat Corporativa (CSDDD, per les seves sigles en anglès). Aquesta nova normativa determina els requisits perquè les empreses implementin mesures de diligència deguda en les seves pròpies operacions i les de les seves filials, així com en les de la seva cadena d’activitats per a prevenir, mitigar i remeiar els impactes adversos sobre els drets humans i el medi ambient.
La CSDDD introdueix una nova obligació legal dissenyada per a promoure pràctiques empresarials sostenibles i responsables en totes les cadenes de valor globals, mentre estableix un marc jurídic uniforme a la Unió Europea que propiciï condicions equitatives per a totes les empreses.
El seu contingut no és nou, ja que s’ha nodrit dels Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans i de les Directrius de l’OCDE per a Empreses Multinacionals sobre la Conducta Empresarial Responsable. No obstant això, el seu enfocament voluntari ha mostrat ser insuficient per a prevenir abusos, garantir la rendició de comptes de les empreses i proporcionar reparació a les víctimes. Per aquesta raó, la CSDDD es percep com un pas encoratjador cap a una millor gestió de les empreses dels seus impactes sobre els drets humans i el medi ambient.
La diligència deguda en drets humans i mediambientals és el procés pel qual les empreses prenen totes les mesures necessàries i eficaces per a identificar, prevenir, mitigar, rendir comptes i respondre pels impactes negatius, reals o potencials de les seves pròpies activitats o les de la seva cadena de valor. Això inclou filials, subcontractistes, proveïdors i altres relacions econòmiques, en l’estat de procedència o en tercers països.
Es tracta d’un procés continu, ja que els riscos per als drets humans i mediambientals poden canviar amb el temps, en funció de l’evolució de les operacions i el context operacional de les empreses.
Les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació seran, d’una banda, les empreses constituïdes a la Unió Europea, i que compleixin amb algun dels següents requisits:
La CSDDD s’aplicarà també a les empreses de fora de la Unió Europa a:
En el cas dels grups d’empreses, la CSDDD atorga la possibilitat que sigui la matriu del grup la que compleixi amb les obligacions imposades, sempre que s’asseguri el compliment efectiu per part de totes les societats del grup obligades i es compleixin determinats requisits.
De moment, l’aplicació de la CSDDD no afectarà les petites i mitjanes empreses (pimes), ja que no entren directament en la proposta, encara que sí que es podran veure afectades indirectament en ser part de la cadena de subministrament.
Pel seu costat, les entitats financeres regulades només estan subjectes a obligacions de deguda diligència per a la part de “aigües amunt” de la seva “cadena d’activitats”. Per tant, no inclou als socis comercials “aigües avall” que reben els seus serveis i productes.
No obstant això, la CSDDD defineix una clàusula de revisió que requereix a la Comissió perquè, en el termini màxim de dos anys, prepari un informe sobre la necessitat d’establir requisits addicionals de diligència deguda per a aquest sector. Si bé, estan subjectes a l’obligació d’adoptar i implementar un pla de transició climàtica per al canvi climàtic en línia amb l’Acord de París.
La CSDDD determina un conjunt d’obligacions perquè les empreses compleixin amb la deguda diligència en matèria de drets humans, medi ambient i canvi climàtic, incorporant un enfocament basat en el risc a través d’accions com:
Un dels aspectes clau en les negociacions de la tramitació de la CSDDD ha estat la determinació de l’àmbit de la diligència deguda en la cadena de valor, denominada cadena d’activitats.
En aquest sentit, es defineix “cadena d’activitats” segons es detallada:
D’altra banda, els socis de negocis es defineixen com aquella entitat amb qui l’empresa té un acord comercial relacionat amb les operacions, productes o serveis de l’empresa o a qui l’empresa proporciona serveis (“soci comercial directe”). S’aplica també a una entitat que realitza operacions comercials relacionades amb les operacions, productes o serveis de l’empresa (“soci comercial indirecte”).
Es preveu que els Estats membres estableixin una autoritat encarregada de supervisar el compliment de les obligacions definides en la normativa. Aquesta entitat estarà facultada, almenys, per a exigir la cessació dels incompliments, aplicar sancions i prendre mesures provisionals en situacions de risc imminent o mal greu i irreparable.
Els Estats membres hauran de crear un règim sancionador efectiu, proporcional i dissuasiu, establint que el límit màxim de les sancions pecuniàries no serà inferior al 5% del volum de negocis net mundial.
Els Estats membres hauran de garantir que una empresa pugui ser considerada responsable d’un mal causat a una persona física o jurídica, quan:
En cas que l’empresa sigui considerada responsable, la persona física o jurídica tindrà dret a la reparació íntegra del mal produït.
S’aplicarà un enfocament gradual basat en la grandària i la facturació de l’empresa, a partir dels tres anys de la seva entrada en vigor, i s’agruparà de la manera següent:
2027 | Període de 3 anys per a empreses amb més de 5.000 empleats i una facturació de 1.500 milions d’euros de volum de negoci. |
2028 | Període de 4 anys per a empreses amb més de 3.000 empleats i una facturació de 900 milions d’euros de volum de negoci. |
2029 | Període de 5 anys per a empreses amb més de 1.000 empleats i una facturació de 450 milions d’euros de volum de negoci, i per a empreses que hagin celebrat acords de franquícia o llicència amb més de 80 milions d’euros de facturació a la UE i 22,5 milions d’euros en regalies. |
La UE ha establert uns estàndards mínims de diligència deguda en tota la UE, si bé els Estats podran anar més enllà, establint requisits de diligència deguda més estrictes o incloent en l’abast activitats actualment excloses de la CSDDD.
Després de l’aprovació del Parlament Europeu, el pròxim 15 de maig, els representants de la UE es reuniran en el COREPER per a aprovar definitivament el text final. Posteriorment, el 23 de maig, els ministres de la UE proporcionaran l’aprovació definitiva per a la CSDDD.
El text final es publicarà posteriorment en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE). Això significa que, des de la publicació en el DOUE, els Estats membres tenen dos anys per a incorporar la diligència deguda en la seva legislació.
Encara que les empreses hauran de començar a complir a partir de 2027, s’ha de ressaltar que el dissenyar i dur a terme la deguda diligència és un procés complex que porta temps, fins i tot per a les empreses que ja han començat amb la seva implementació. Per això, és recomanable que iniciïn la seva preparació amb anterioritat:
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a aconseguir els teus objectius de sostenibilitat.