Les disciplines científiques: una necessitat estratègica en un món en transformació
Articles
Continguts
- Evolució de les vocacions STEM
- La importància de les primeres etapes
- El model competencial
- La dimensió STEAM
- Més enllà de l'aula
- Cap a una estratègia integral i transformadora
- Contacta'ns
Comparteix aquest article
En un context global marcat per l’acceleració digital, la transició ecològica i la transformació dels sistemes productius, les disciplines científiques anomenades STEM (de l’acrònim anglès de Science, Technology, Engineering and Mathematics) s’han consolidat com a motor clau de desenvolupament social, econòmic i cultural. La demanda de professionals en aquests àmbits va en augment, però les vocacions científiques i tecnològiques no creixen al mateix ritme.
Al nostre país, el percentatge d’estudiants en carreres STEM és de menys d’un 20%, molt per sota de l’objectiu europeu del 32%. Els graus amb més alumnat són els d’enginyeria i informàtica, per sobre de Matemàtiques, Física, Química o Geologia. Per altra banda, la bretxa de gènere es confirma: les dones representen el 56% de l’alumnat universitari, però només suposen el 30% a les carreres STEM. Aquesta diferència s’eixampla en carreres com informàtica amb tan sols el 17% de la representació.
Davant d’aquest escenari, el foment de les vocacions STEM esdevé una prioritat sistèmica que interpel·la tant el sistema educatiu formal com els agents socioeducatius, culturals i científics del territori. El repte és gran, però sortosament hi ha bones experiències educatives en equipaments i programes d’educació científica en les quals ens podem emmirallar.
Evolució de les vocacions STEM i desigualtats persistents
Malgrat els esforços institucionals i les múltiples iniciatives en els darrers anys, les vocacions STEM continuen mostrant signes de debilitat estructural. Diversos estudis apunten que l’interès per la ciència i la tecnologia tendeix a disminuir al llarg de l’escolarització, especialment durant l’adolescència.
Aquest descens no respon a una única causa, sinó a una combinació de factors: la percepció de dificultat, la manca de connexió amb la realitat, l’absència de referents i el desconeixement de les sortides professionals. De fet, diversos estudis indiquen que les vocacions STEM comencen a despertar-se en les primeres etapes educatives, especialment a primària, i es consoliden progressivament durant l’educació secundària, quan l’alumnat comença a prendre decisions sobre el seu itinerari formatiu.
La bretxa de gènere es manifesta també en edats primerenques, desvinculada del rendiment acadèmic —que sovint és superior en el cas de les noies—, sinó a factors com l’autopercepció, la confiança, els estereotips socials i la falta de referents. Així, el repte és ampliar el nombre de vocacions des d’una perspectiva inclusiva i equitativa.
La curiositat en les primeres etapes educatives és clau
La literatura és clara a l’hora d’assenyalar la importància crítica de les primeres etapes educatives en la construcció de l’interès científic.
Tanmateix, aquesta primera espurna no sempre es manté. L’interès es pot diluir si no s’ofereixen experiències rellevants, contextualitzades i motivadores. Es pot afirmar que, mentre que a primària es desperta la vocació, és durant l’educació secundària quan es consolida o s’esvaeix. La continuïtat i coherència de les experiències educatives al llarg del temps són factors determinants.
El model competencial i l’aprenentatge de la ciència com a pràctica
El gir cap a un model educatiu competencial ha obert noves oportunitats per al foment de les vocacions STEM. Aquest enfocament posa el focus en el desenvolupament de capacitats per comprendre, interpretar i intervenir en el món, més enllà de la simple adquisició de continguts. Tal com apunta la recerca en didàctica de les ciències liderada per autores com Digna Couso: aprendre ciència implica construir models explicatius cada vegada més sofisticats i participar en pràctiques pròpies de la ciència, com la modelització, l’argumentació o la investigació. En aquesta línia, l’educació STEM transmet coneixement a la vegada que convida a “fer ciència”.
La dimensió STEAM: el valor de les arts en la innovació
La incorporació de les arts (del paradigma STEM a l’STEAM) respon a la necessitat d’abordar els reptes contemporanis des d’una perspectiva interdisciplinària i integradora. Les arts aporten una dimensió fonamental per al desenvolupament de la creativitat, el pensament disruptiu, la innovació i la capacitat de generar noves idees i és precisament en els processos artístics on es cultiva aquesta capacitat d’imaginar, visualitzar i innovar.
En un context en què la innovació depèn cada vegada més de la capacitat de combinar coneixements, llenguatges i mirades diverses, les STEAM esdevenen un marc especialment potent per formar una ciutadania crítica, creativa i capaç d’imaginar i construir respostes als reptes complexos del futur.
Més enllà de l’aula: ecosistemes per al foment de les vocacions
L’educació formal hi té un paper important, però la recerca evidencia que les activitats extraescolars, els equipaments científics i els contextos informals tenen un impacte clau en l’interès i la predisposició cap a les ciències.
Museus, centres de ciència, laboratoris oberts, programes educatius i iniciatives de ciència ciutadana constitueixen espais privilegiats per a la descoberta i l’experimentació en context. Aquests entorns permeten aproximar la ciència des d’una perspectiva vivencial, accessible i emocionalment significativa. En aquest marc, els projectes educatius que desenvolupem a Anthesis des de diversos equipaments i programes, constitueixen exemples concrets de com es poden generar experiències significatives per al foment de les vocacions STEAM.
Una de les claus que destaca la recerca és el valor de les primeres experiències que desperten la curiositat. Sovint, una activitat puntual, un taller, una visita o un espai d’experimentació, pot actuar com aquella primera espurna que activa l’interès per comprendre el món. En aquest sentit, propostes com el Planeta Bombolla o el Creactivity de CosmoCaixa ofereixen entorns d’exploració lliure on els més petits poden experimentar, manipular i fer-se preguntes. Aquestes experiències contribueixen a construir una relació positiva amb la ciència, apropant-la com una activitat natural i quotidiana, a l’abast de tothom.
Ara bé, aquesta espurna inicial esdevé realment transformadora quan té continuïtat. La combinació d’experiències al llarg del temps, permet consolidar l’interès i reforçar la confiança de l’alumnat en les seves capacitats. En aquest procés, els referents són clau: veure persones apassionades per la ciència, que la viuen i la comparteixen, facilita que els joves s’hi puguin identificar.
Un altre element essencial és la connexió amb la realitat. Quan la ciència es presenta a partir de situacions concretes, aplicacions i reptes reals, deixa de percebre’s com una cosa abstracta o allunyada i esdevé significativa. Entendre per a què serveix el coneixement científic, i com s’utilitza per donar resposta a problemes actuals contribueix de manera directa a despertar l’interès i a reforçar-ne la rellevància. Experiències com les visites al Sincrotró ALBA permeten fer un pas més enllà: no només s’hi resolen conceptes científics complexos, sinó també la gran diversitat d’àmbits professionals que fan possible la recerca, des de l’enginyeria i la física, a la biologia o les belles arts. Veure com treballen els professionals d’aquests àmbits, quins projectes desenvolupen i quin impacte tenen, contribueix a trencar estereotips i, sobretot, a poder-se imaginar ocupant aquests rols en un futur.
Aquesta mateixa lògica es reforça en programes com el de foment de les vocacions del Parc Tecnològic de Nou Barris de l’àrea de talent digital de Barcelona Activa, on l’alumnat de batxillerat coneix les aplicacions reals de la ciència i la tecnologia, i entra en contacte directe amb empreses que operen a l’avantguarda de la innovació tecnològica. Conèixer de primera mà els perfils professionals, les seves trajectòries i els entorns de treball permet ampliar la mirada sobre les oportunitats que ofereixen les disciplines STEAM i superar el desconeixement de les sortides laborals, un dels factors que més sovint condiciona l’elecció d’estudis.
Igualment, iniciatives com el Programa de Foment de les Vocacions Verdes d’Aigües de Barcelona engloben diverses accions orientades a promoure els oficis vinculats a la sostenibilitat entre joves en situació de vulnerabilitat. En aquestes activitats, els i les participants descobreixen què són les vocacions verdes, identifiquen les seves habilitats i interessos i exploren com aquests poden encaixar, en les oportunitats professionals que es generen en instal·lacions com les de tractament d’aigua.
Cap a una estratègia integral i transformadora
El foment de les vocacions STEAM requereix una mirada sistèmica que integri educació formal, no formal i informal, així com polítiques públiques, pràctiques educatives i iniciatives socials.
En aquest procés, és fonamental començar des de les primeres edats, alimentar la curiositat inicial i garantir la continuïtat d’experiències que permetin mantenir i consolidar l’interès. Garantir la inclusió i l’equitat, connectar la ciència amb la realitat, fer visibles referents diversos i apropar l’alumnat a les aplicacions i sortides professionals són elements clau per construir una relació significativa amb les disciplines STEAM.
Des d’aquesta perspectiva, el foment de les vocacions STEAM es pot entendre com un procés de construcció del capital científic, tal com el defineix Louise Archer: un conjunt acumulatiu d’experiències, coneixements, referents, actituds i expectatives que actuen com una motxilla que permet a les persones identificar-se amb la ciència i considerar-la una opció possible dins del seu futur.
Les experiències educatives significatives, basades en l’experimentació, la creativitat i el contacte directe amb el món, juguen un paper central en aquest procés. Perquè, en última instància, el repte no és només formar més professionals de l’àmbit STEAM, sinó contribuir a construir una societat més crítica, creativa i capaç d’afrontar els grans desafiaments del present i del futur.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.
