La ciència del comportament com a eina de creació i mesura de l’impacte en la gestió pública
Articles
Continguts
- Actuar en conseqüència
- Entendre per transformar
- Co-crear la solució
- Mesurar per aprendre
- Un marc pels reptes ambientals
- Nova generació de polítiques públiques
- Contacta'ns
Comparteix aquest article
Després de més de quatre dècades dissenyant i desplegant programes d’educació ambiental, convé fer-nos una pregunta incòmoda però necessària: estem aconseguint realment els canvis que volem?
Fa anys que impulsem programes educatius, campanyes i accions de sensibilització amb un objectiu clar: promoure hàbits més sostenibles. Però si mirem enrere amb honestedat, emergeix una evidència recurrent: informar no sempre transforma, i saber no sempre implica fer.
Avui, en un context de creixent exigència envers la gestió dels recursos públics, no n’hi ha prou amb “fer coses” tot esperant que la intuïció i el saber fer, en garanteixi els resultats esperats. Cal rendir comptes, demostrar impacte i maximitzar el retorn social de cada inversió. I aquí és on la ciència del comportament aporta una nova mirada que s’esdevé imprescindible.
Estem més informats que mai, però actuem en conseqüència?
Vivim en una societat altament informada. Coneixem els efectes del canvi climàtic, les conseqüències del malbaratament alimentari o l’impacte dels nostres hàbits de consum. Tanmateix, aquesta informació no es tradueix directament en accions. Aquesta realitat, coneguda com a value-action gap, ha estat àmpliament documentat: les persones declaren tenir valors i intencions sostenibles, però sovint no actuen en conseqüència. La recerca mostra que la relació entre intencions i comportament real pot ser sorprenentment baixa.
Durant anys, moltes estratègies públiques han intentat reduir aquesta bretxa a través d’intervencions generalistes, centrades principalment en informar o sensibilitzar. Però l’evidència ens indica que això no és suficient: dir a les persones què han de fer, i fins i tot per què ho han de fer, no garanteix el canvi. El consum de tabac n’és un exemple paradigmàtic: dècades d’advertències explícites no han eliminat el consum, perquè aquest respon a una conjunt de factors molt més profunda (hàbit, context social, emocions, accessibilitat…).
De la mateix manera, el comportament ambiental està influït per una combinació complexa de factors personals i socials, com ara valors, normes, context o percepció de control, que interactuen entre si (Gifford & Nilsson, 2014). Això té una implicació clara: no existeixen solucions universals ni intervencions que funcionin igual per a tothom., implica la necessitat de comprendre en profunditat quines barreres dificulten el canvi i quins elements el faciliten, per dissenyar intervencions realment ajustades i efectives.
Entendre el comportament per transformar-lo
La ciència del comportament parteix d’una premissa clau: per canviar un comportament, primer cal entendre’l. Cal analitzar no només què fan les persones, sinó també per què ho fan. Factors com la motivació, la capacitat o les oportunitats disponibles condicionen cada decisió quotidiana. Entendre aquesta complexitat no vol dir complicar les solucions, sinó fer-les més precises.
A més, sabem que les decisions humanes estan fortament influïdes per heurístiques, biaixos i dinàmiques socials. En aquest sentit, marcs de referència com MINDSPACE o EAST han demostrat que petites modificacions en l’entorn, com fer que l’opció desitjada sigui la més fàcil, més visible o més socialment acceptada, poden tenir un impacte significatiu en el comportament. Des d’aquesta perspectiva, una intervenció pot ser des d’un cartell fins al canvi en el disseny d’un servei, la reorganització d’un espai, una norma social visibilitzada o una facilitació concreta del comportament desitjat.
Dit d’una altra manera, el canvi no depèn només de què diem, sinó de com està dissenyat el context en què les persones decideixen.
De parlar “sobre” el problema a co-crear la solució
Un altre element clau és el canvi de rol de la ciutadania. Tradicionalment, hem situat les persones com a receptores d’un missatge. Però cada vegada és més evident que no es poden dissenyar solucions efectives sense les persones a les quals van dirigides. Autors com Nina Simon, en l’àmbit de la participació cultural, ho resumeixen clarament: els públics no han de compartir necessàriament la nostra visió del que és important. Això ens obliga a escoltar abans d’intervenir.
La ciència del comportament incorpora aquesta lògica a través de processos de diagnosi i co-creació: preguntar, observar, comprendre i construir conjuntament. Això no només millora l’ajust de les solucions, sinó que en facilita l’acceptació i la sostenibilitat en el temps.
Mesurar per aprendre (i per justificar)
Si hi ha un element especialment rellevant per a l’administració és la necessitat de mesurar l’impacte de les polítiques públiques. Històricament, molts programes s’han avaluat en termes de participació, però rarament en termes de canvi real de comportament. La ciència del comportament posa el focus precisament en aquesta dimensió: què ha canviat realment, en quina magnitud i gràcies a què.
Això permet:
- Evidenciar el bon ús dels recursos públics
- Prioritzar accions amb major retorn
- Millorar contínuament les intervencions
- Escalar allò que funciona i descartar allò que no
En definitiva, auditar el rendiment de comptes.
Un marc especialment rellevant per als reptes ambientals
Els reptes ambientals, des de la gestió de residus fins al consum d’aigua o energia, tenen un element comú: depenen de decisions quotidianes de milions de persones.
Per això, són un terreny especialment adient per a l’aplicació de la ciència del comportament. No es tracta només de canvis tecnològics o normatius, sinó de facilitar que el comportament sostenible sigui l’opció més fàcil, natural i assumible.
Aquest enfocament permet abordar problemes persistents no com una manca d’informació, sinó com una qüestió sistèmica i de disseny de decisions.
Cap a una nova generació de polítiques públiques
En un context de recursos limitats i reptes creixents, les administracions públiques i altres entitats, tenim l’oportunitat, i la responsabilitat d’evolucionar cap a models d’intervenció més eficaços.
Integrar la ciència del comportament no vol dir substituir allò que ja funciona, sinó complementar-ho amb una capa d’anàlisi, precisió i evidència que permeti augmentar l’impacte real de les polítiques públiques.
Incorporar aquest enfocament en el disseny i l’avaluació de programes públics permet avançar cap a intervencions més eficients, adaptades i mesurables. En un escenari que exigeix impacte real i rendició de comptes, esdevé una eina clau per optimitzar recursos i generar canvis sostenibles.
Perquè, al capdavall, l’objectiu no és només informar més, sinó transformar millor.
Posa’t en contacte amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a assolir els teus objectius de sostenibilitat.
