Quins són els reptes dels municipis en la gestió de residus municipals?

Com sabem, la gestió de residus municipals és responsabilitat de les entitats locals i representa una de les majors partides de despesa pública per a les seves arques, estimada en prop de 4.000 milions d’euros en 2021.

Aquesta gestió està regulada per la recent Llei 7/2022 de 8 d’abril de residus i sòls contaminats per a una economia circular, l’objectiu principal de la qual és la prevenció i la reducció de la generació de residus i dels impactes adversos de la seva generació i gestió. No obstant això, la realitat és que la gran majoria dels municipis estan lluny de complir els objectius que marca la llei. Segons diverses fonts, la taxa mitjana de reciclatge de residus municipals a Espanya oscil·la entorn del 35%, enfront del 50% marcat per la Comissió Europea.

Manca de temps i recursos tècnics 

Els plans municipals de gestió de residus municipals són fonamentals per a aconseguir aquests objectius. No obstant això, segons un sondeig realitzat en 220 municipis al gener de 2022 per CONAMA , només el 19% dels enquestats té un pla de prevenció, el 25% un pla de gestió integral i el 5% un pla municipal d’economia circular.

La norma també obliga a establir noves recollides separades, i de manera concreta, hauríem d’haver començat 2024 amb la de bioresidus implantada en tots els municipis espanyols, per no parlar de la resta de fraccions com a la tèxtil, els olis i els voluminosos abans de 2025. A més, fa poc més d’un any va entrar en vigor l’impost d’abocament associat als residus no reciclables, que pretenia ser una palanca que incentivés el canvi necessari. 

No obstant això, als consistoris se’ls han tirat damunt els terminis i assumint aquest sobrecost i centenars de milers d’euros van literalment a l’abocador. Com pot ser possible? Perquè estan atrapats en la lentitud en la presa de decisions per part dels seus governants (en part pels comicis de fa un any, en part per resistència al canvi); la necessitat d’adaptar els contractes pluriennals de recollida amb terceres empreses; la posada en marxa d’infraestructures de tractament; i la falta de recursos econòmics i humans per a dur a terme tot l’anterior.

Manca de recursos econòmics

Una pregunta que es fan els municipis és com afrontar econòmicament aquests canvis en la gestió de residus municipals. A més del finançament dels productors a través dels seus SCRAPs, i/o pels ingressos derivats de la venda de materials reciclats, els ajuntaments compten amb els ingressos derivats de les taxes de residus i des de 2021, poden optar als Fons Next Generation gestionats per les diferents comunitats autònomes. Aquestes ajudes poden fer-se servir per a millorar la infraestructura de recollida i tractament de residus i per a implementar programes d’educació i conscienciació ciutadana.

Encara que a 31 de desembre de 2022 s’havien assignat a les comunitats autònomes 23.000 milions d’euros d’aquests fons, la seva sol·licitud requereix d’un esforç coordinat entre les diferents administracions, ajuntaments i comunitats autònomes que han de presentar projectes sòlids i viables alineats amb els objectius de la Llei i les directrius de la UE. Això significa que les ajudes les solen sol·licitar equips municipals capaços de buscar recursos i suports extres, mentre els municipis més precaris no poden abordar les gestions requerides.

La taxa de gestió de residus municipals

Amb o sense ajudes públiques, aquestes seran puntuals i la Llei estableix que el cost real de les operacions de recollida, tractament i gestió de residus municipals ha d’estar cobert en la seva integritat (incloent l’impost d’abocament) per una “taxa de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària” i implantada per a abril de 2025. Avui dia, molts municipis encara no tenen taxa de residus o en el millor dels casos, aquestes taxes a penes cobreixen el 60% dels costos de gestió, segons dades publicades per l’Observatori de la gestió dels residus municipals de la Fundació ENT.

Aquesta taxa no persegueix augmentar la fiscalitat a la ciutadania, com s’escolta en determinats fòrums.  El que pretén és corresponsabilitzar-la i fer-la conscient que els béns i productes que adquirim a nivell individual són la nostra responsabilitat, fins i tot dels que ja no usem. Cada individu ha de fer-se càrrec de la gestió dels residus que genera en el dia a dia. El consistori ha de facilitar aquesta tasca, però correspon a cada usuari (bé a nivell individual o comercial) assumir el cost associat.

Aquest cost podem reduir-lo disminuint la quantitat de residus generats i fomentant la recollida selectiva. A Anthesis estem segurs que és aquest el camí per a aconseguir una societat conscient dels recursos que consumeix. Però inevitablement, per a actuar de manera justa, és necessari calcular el preu de servei que correspon a cada usuari, o almenys a cada llar o comerç: el ja conegut pagament per generació.

Per tant, els ajuntaments han d’abordar el càlcul real dels seus serveis (recollida, tractament i abocament), decidir la forma més justa de repercutir-los entre tot el ventall de productors i quin model trien per a traslladar a la seva ciutadania que quedi reflectit en les seves ordenances.  Han de decidir si opten per un repartiment igualitari, independentment de la quantitat i el tipus de residus que generi cada llar, o opten per calcular la taxa associada a l’ús real del servei (com ocorre amb el subministrament elèctric o d’aigua, per posar un exemple).

La corresponsabilitat ciutadana

Si d’alguna cosa tenim certesa a Anthesis, després de tants anys amb un percentatge de reciclatge molt lluny dels objectius (els actuals i els passats), és que el treball amb la ciudanía és fonamental i indispensable. Veiem com s’ha abandonat en detriment d’una aposta per la tecnologia, pretenent obviar o evitar el més complex, la implicació ciutadana.

De res serveixen els contenidors intel·ligents, els camions d’última generació, els plans estratègics i anàlisis posteriors si no posem a les persones en el centre de la gestió de residus municipals. Són elles la primera baula d’aquesta llarga cadena que volem fer circular. Una afirmació molt òbvia, que tots els gestors comparteixen, però que obliden en el seu dia a dia, i en el millor dels casos, han cobert l’expedient amb alguna campanya publicitària puntual o amb activitats en col·legis.

Estem parlant de canviar conductes alienes. Busquem que la ciutadania generi la menor quantitat possible de residus (parlem aquí de consum responsable), els dipositin en el lloc indicat (contenidors, punts nets o línies de reutilització) i que, finalment, assumeixin el cost del servei que el seu ajuntament els presta.

Complir la  Llei 7/2022 és, per tant, responsabilitat compartida. Els polítics locals han d’assumir decisions valentes i deixar treballar a l’equip tècnic. Aquest ha d’implantar les millors solucions per a la recollida i  el tractament, basant-se en l’experiència d’uns altres o arriscant, i optimitzar-les al màxim. I finalment, és indispensable invertir en estratègies de comunicació que activin a la ciutadania a assumir el seu paper protagonista en el procés i fer-se responsable.

Com pot ajudar Anthesis?

Des de Anthesis també volem aportar i sumar en aquest gran repte, posant al servei de les entitats locals més de 40 anys d’experiència en la gestió de residus municipals a través d’un equip expert en plans de gestió, nous sistemes de recollida, dimensionament i càlcul de taxes, fiscalitat, pagament per generació i canvis de conductes ciutadanes.  

A més, tenim una solució digital innovadora creada per a ajudar els gestors a prendre decisions informades per a facilitar la gestió diària, optimitzar la inversió pública i oferir transparència i comunicació bidireccional amb la ciutadania. 

La nostra vocació de contribuir a un planeta més sostenible ens porta a acompanyar i fer costat als equips tècnics municipals en la transformació dels seus municipis a models circulars.